SANTUARI ECOLÒGIC DEL CASTELL DE GALLIFA PETITA HISTÒRIA |
|
 |
Mn. Josep Dalmau inicià la reconstrucció de l´ermita romànica del castell de Gallifa el 1985. Els experts en art romànic valoren les ruïnes com un rar exemplar d´ermita, perquè sobre la volta no hi havia la teulada (com és habitual) sinó una habitació-sala que constituïa un últim recurs de la resistència dels habitants del castell, quan els enemics havien ja entrat dins el recinte de la fortalesa. entre es reconstruïen les parets, la volta i la teulada de l´ermita (S.XI) el Sr. Jesús Prujà, un promotor cultural i col.leccionista nat, oferí a Mn. Dalmau una imatge de talla d´una Mare de Déu del s. XI, que havia trobat a les golfes d´una masia dels voltants d´Olot, fent de contrafort a l´encavallada de la teulada. D´aquesta imatge no se´n coneix ni el nom ni l´origen. L´anterior imatge (del s. XIX) de l´ermita del castell, s´havia descompost i fet malbé durant la Guerra Civil (1936-1939). Desapareguda l´imatge, el Sr. Prujà, féu ofrena de la trobada recentment a Olot. Aixó donà a Mn Dalmau l´oportunitat de rebatelar-la amb l´advocació de la Mare de Deu de l´Ecologia Ho demanaven els plecs de muntanyes que l´envolten i les catifes de verd dels boscos que li fan d´escambell. I ho proclamen sobretot els temps actuals, que han fet del mot ecologia la clau que volta d´una visió de futur. I seguint aquella lliçó evangèlica de Jesús de Nazaret, es tracta de lligar el passat i el futur, i treure del cofre coses noves i antigues. Els devots de l´ecologia venen a plantar un arbre en el recinte del voltant del Santuari com una llàntia votiva, com una pregària encesa, nit i dia a Maria, advocada de la virginitat fecunda: de la naturalesa verge. |