El moviment ecològic

Les fidelitats radicals que arrosseguen avui els devots de l´ecologia, deuen ésser, inconscienment, un nou replec i desplegament d´aquell mite pagà de la Virginitat i la ecunditat. Es el mite que retorna i es fa present en les noves generacions.

El sentiment i el pensament ecològic prediquen avui que hem de respectar la naturalesa vergeper poder sobreviure, perquè l´home forma part d´aquest món. Està lligat a les pedres, a les herbes i els animals. No podem desenganxar-nos o desentendre´ns de la naturalesa. Som naturalesa. Si destruïm o maltractem l´aire, els rius, els arbres o les muntanyes, ens maltractem i ens destruïm nosaltres mateixos. La naturalesa no és un pretext. Es un objecte que llançà Déu a l´existència. I amb ella, l´home. I amb la humanitat, Jesús de Natzaret, una persona que es deia i es feia dir el fill de l´home, i que proclamava als quatre vents, que l´home, tot home, és radicalment, un fill de Déu.

Cal salvar, doncs, la seva verge, la naturalesa verge, perquè a travès d´ella tenim garantida la continuïtat de l´espècie i la salvació de la Humanitat.

Cal retrobar el nostre mateix Déu transparent en l´univers i que l´home primitiu va intuir i viure en els seus inicis. N´és una mostra de la deesa Artemis. N´es també un signe clar aquesta pedra preciosa anomenada Verge Maria, que costa tant de destriar del missatge evangèlic perquè està incrustada en el seu firmament.

No podemser d´aquells ecologistes, profetes de calamitats, que diuen que l´home ja ha mort. L´home encara no existeix. Cal anar vers un esdevenidor propiament humà, és a dir, diví. Perquè la realitat global de l´home, la seva integritat, inclou aquesta dimensió transcendent que posa al descobert la vivència religiosa cristiana. Podem fer possible de nou la convergència entre el mite pagà ecològic dels nostres dies amb l´exigència explícita de la dimensió cristiana. El vent de la història ens va a favor.